Només quedàvem els enterramorts i jo. El sol ja havia anunciat la seva retirada momentània i vaig pagar-los complint el tracte, sense explicacións, només un assentiment. 

Vaig marxar en direcció al bar de l'última vegada on vam prendre el darrer cafè amb mirades incloses en l'IVA i em vaig asseure a la mateixa taula demanant dues consumicions, esperant l'arribada de la teva rialla que no volia malgastar el temps que li quedava.

El cap feia ressonar els batecs del cor que ja es feien insuportables sense els teus i la mirada perduda en un món que li venia massa gran. Vaig aturar el rellotge per no dependre de les hores i vaig intentar imaginar una vida sense tu i sols em va sortir una obra en blanc, sense idees i sense voler tenir-ne.

Vaig demanar un bolígraf i un paper que vaig deixar travat amb el teu cafè i vaig dir-li al cambrer que ara vindries, i encara t'espera. Al missatge, un simple "fins aviat, fins sempre"…