Tornen els dies sense demà, que sols resten a la nostra divisió, acursant busques de rellotges de compte enrere, que només allarguen l'espera dels grans matemàtics que no m'han sabut comptar…

Estic format de sumes manco quan no hi ets. Estic format per vuit vides quasi iguales, amb l'amor com a pobresa extrema, on el sol ni crema els meus terroristes pensaments.

El cor ple de males herbes i poques flors per aturar els plors de la mort que m'acompanya els segons més buits.

Amb les nits ja no em cerc, ni em crec. No aguant els dies sense mirar-te, ni sense signar la teva pell a besades, on les teves drogues ni em brillen en l'absència...

No tenc resposta per un tu + jo, no tenc res a part d'anys i botelles buides de records malversats, amb missatges sense destinatari per les festes de les nostres llengües, creant camins en cercles per no perdre'm en les curves del teu somriure.

Em jug la vida sense opcions de guanyar-te; només derrotes per tornar-me boig per tu… Estic cansat d'inventar-me, d'imaginar-te, de saber-te lluny, més que primaveres de tassons mig buits, quan l'amor és alguna cosa més que la suma de les meves cigarretes mal apagades...