Massa drogues eviten que m'ofegui amb el fum de temps passats que esper que no tornin. Em sent estrany sense notar la teva presència mentre faig mil coses per aconseguir dormir enmig de la fosca i el buit que deixes quan te'n vas.
El temps passa massa lent i la vida se'm fa llarga, però massa dura, per tenir més oportunitats per esbrinar que vaig fer malament per perdre't; però em perd entre esquemes mentals, entre lògiques massa filosòfiques que sols em condueixen pel camí de la solitud...
L'ànima que es sent sola normalment es descontrola i es precipita pel penya-segat de la bogeria, i jo tinc por de morir en l'intent de salvar-me perquè no me tornin ferir les fletxes disparades per un despietat cec.
He vist com marxaves i com no tornaves, com mataves els meus somnis dient-me que si avui s'acabés el món no tindria res per portar-me, ni tan sols un segon d'amor comprimit entre la mesura del poc i el massa.
Vaig sense pressa i amb moltes pautes per beure el què em faci oblidar sensacions que no he tingut mai, entre dreceres d'un món que és consumeix pels meus excessius delictes de corrupció amorosa quan el temps em sobra i se m'escapa per la punta dels dits; però ja no conec mags que em tornin la màgia d'una sola vetllada, d'una sola besada, d'un sol somriure...