Són ja massa passes solitàries per deserts d'asfalt amb oasis de passos de zebra… 

Em perd entre fotografies color sèpia que formen històries massa denses que no record ni a mitges. Cada una d'elles em parlen des de la pausa d'un temps que no arranca quan el passat es banya…

Van quedar massa paraules sense dir mentre fregava els llavis amb uns que tenien gust a fracàs i alcohol a camionades.

Tenc l'esquena recolzada a la paret de l'escola d'una vida que m'engana i les mans escardades de deixar-te escapar tants cops que arriben a fer mal.

Amb els ulls tancats puc veure un negatiu del que hauria d'haver estat una vida sencera amb tu, on la mort sol fos una marca més a la duresa de les meves mans.

Encara no entenc moltes coses, per què un adéu pot fer tant de mal, per què les paraules només són lletres o per què em violes amb mirades. Oblid coses de massa importància acompanyades de vi amb mala companyia, que no ajuda.

Les estrelles em miren i entenc que sóc un aprenent d'un temps i un espai circumstancial, tan sols una pinzellada abstracta d'un univers que ja no visc intensament minut a minut...

El temps passa entre combinats de mentides i cola, amb paraules que esborren realitats sense convicció…

La lluna em conta coses que no vull sentir quan m'enlluerna les ganes de viure i la ràbia em recorr les venes per paralitzar la llengua cansada de fregar amb l'assassina que és la teva.

Em costa oblidar aquelles veus que cridaven, des del no-res, que m'estimaves. Em costa oblidar-te cada nit amb un llit que té una memòria massa selectiva.

És molt fàcil dir "jo no et fallaré" si no costa res, però qui ho paga ara sóc jo. Tal vegada tenc un cor sense fons que confon cops amb carícies, plors i mentides amb rialles amb massa llàgrimes…

Pot ser que m'hagi equivocat de planeta amb tu, entre carreteres que em condueixen al fracàs de tornar tocar la teva esquena que té gust de victòria; però ara ja no importa… La vida dóna tantes voltes que ja m'he marejat, no m'ofereix la seva mà per ajudar a un imbècil que sols viu de respirar per seguir fent alguna cosa.

Ara ja has perdut l'oportunitat de seguir imaginant… o de volar, perquè si no saps volar, perds el temps amb mi...

Aniria lluny, molt lluny per cercar-te i només veure't, sentir aquella veu que imagin que crida el meu nom encara que no record haver-la sentida mai…

Aniria lluny, molt lluny per tenir-te sols cinc minuts més dins la meva vida, poder escriure el que en record i no el que voldria recordar, per prendre el millor whiskey amb la millor de les companyies.

Voldria mirar-te als ulls per veure al més profund de tu per què vas marxar sense dir adéu a qui saps que fas més falta i no et coneix, però per això demana uns pocs segons de l'eternitat en que vius, o això vol creure. Saps prou bé que formes la meva personalitat i realment moriràs quan també ho faci jo.

Promet acceptar les conseqüències de qualsevol pacte que poguem fer per aconseguir-ho. Si se'm porta la corrent arribaré a un mar mort, em queda un sol tir i no vull fallar encara que em feri a mi, però morir en l'intent demostrarà el que seria capaç de fer.

Les paraules em mengen per forçar-les a contenir el que voldria dir, que em tiraria per la finestra per trobar a prop aquesta sensació llunyana que es passeja per la meva ment.

Subornaré l'oblit amb alcohol i mal records, dispararem somriures que em permetin seguir vivint amb una sola condició: que ho faci per tu… Tu i jo fariem que el món canvii, però sols per tu i jo.