Aniria lluny, molt lluny per cercar-te i només veure't, sentir aquella veu que imagin que crida el meu nom encara que no record haver-la sentida mai…

Aniria lluny, molt lluny per tenir-te sols cinc minuts més dins la meva vida, poder escriure el que en record i no el que voldria recordar, per prendre el millor whiskey amb la millor de les companyies.

Voldria mirar-te als ulls per veure al més profund de tu per què vas marxar sense dir adéu a qui saps que fas més falta i no et coneix, però per això demana uns pocs segons de l'eternitat en que vius, o això vol creure. Saps prou bé que formes la meva personalitat i realment moriràs quan també ho faci jo.

Promet acceptar les conseqüències de qualsevol pacte que poguem fer per aconseguir-ho. Si se'm porta la corrent arribaré a un mar mort, em queda un sol tir i no vull fallar encara que em feri a mi, però morir en l'intent demostrarà el que seria capaç de fer.

Les paraules em mengen per forçar-les a contenir el que voldria dir, que em tiraria per la finestra per trobar a prop aquesta sensació llunyana que es passeja per la meva ment.

Subornaré l'oblit amb alcohol i mal records, dispararem somriures que em permetin seguir vivint amb una sola condició: que ho faci per tu… Tu i jo fariem que el món canvii, però sols per tu i jo.