Has de tenir en compte que ets el que em fa falta, la que em lleva l'aire i la que m'ho torna, la que atura el temps d'un rellotge avançat per fer més curta l'espera, la que em fa ser qui sóc, la que em connecta amb allò real per a deixar-me tornar caure en l'obscuritat de la solitud.
Has de tenir en compte que les cafès no tenen el mateix gust sol que ben acompanyat, que les tempestes són massa llargues per tan poca calma i que l'aire que respir m'ofega si no el compartim, que l'aigua de la dutxa em crema sense tu i el llit plora amb mi, mentre el coixí psicoanalista s'ha donat de baixa per depressió.
Has de tenir en compte que la vida juga amb nosaltres dos a un ball en el que no dominam més que alguns passos, sent la música, una música que no coneixem d'abans, la que ens du, la que ens guia…
Has d'entendre que no tenc tot el temps del món i que el cronògraf que porta el compte enrere no té collons d'acabar les bateries, enmascarat per allò que en diuen felicitat, del que jo en dic, mmm…, jo en dic una altra cosa que només tenc amb tu. Per tant, vine, que no m'agrada quedar-me a mitges…
