No tenc versos per volar, no tenc versos per somniar, massa alcohol en vena per fogir de l'escena final d'un llibre inacabat…

Tenc històries per contar la política del meu llit, no sé res de normes per complir, ni de límits si no és per superar-los junts. Tir paraules al vent sobre una capa d'amnistia sobre la guerra del teu cos, sense armes, sense roba, travessant poesia amb la teva pell.

No crec en Deus que no caminin sobre els teus llavis, ni en art si no surt d'un llapis; si acab la vida en segons recorda que viure per riure és morir millor…

Tenc la ment inincorruptible, sent renous dins el meu cor, és la por que em crida per viure junts de sol a sol.

El fracàs és una imatge de la pàtria dels teus pits, si em lleves els teus dies, deixa'm, almenys, les teves nits. Viu i deixa'm viure't, i si fall, perdona'm-ho, però tranqui·la, no és aposta, és el final que s'acosta al suspens de l'eternitat.

Si t'estim, recorda'm-ho i si t'abraç, fes-ho millor...