Tal vegada sigui massa prest per dir adéu, però crec que ja és hora abans que els rellotges es retardin amb por de quedar atrapat en el temps…
Sempre he estat covard i, una altra vegada, ho torn demostrar, sense complexes, jo sóc així i no n'hi ha més. La il·lusió ha mort als meus braços d'una ressaca massa llarga i cada dia cobra més importància la frase "dones, dinars i diners" de Joan March mentre intent entendre que la vida dóna moltes voltes i jo m'he baixat del carro marejat de tant viure, amb les cames tremoloses com quan et tenc al davant, com quan em piques l'ull, com sempre…
Aquest cop es tracta d'un adéu, fins aviat, no vull prometre cap retorn, he promès coses més importants que no he complit i vull fer durant aquest temps.
Fa moltes nits que ho pens mentre jug amb la cigarreta entre els meus dits i ella em mira preocupada. No sé que pensa de mi, d'un boig que abandona el primer cop que se li presenten dificultats. Què queden camins? Pot ser sí, però estan plens de pedres que no em permeten avançar quan el meu ritme s'accelera amb un gintònic a la mà.
L'he vist adormir-se agafada a la meva mà tenint per cert que no l'abandonaria mai tal com faig avui amb les meves paraules que sorgeixen d'una mescla entre el no-res i un bon vi.
Adéu, fins aviat. He tancat els ulls, ja els tornaré obrir un altre dia...
dimecres, 20 de març del 2013
dimecres, 6 de març del 2013
Tal vegada, darrerament, pens massa per després no aclarir res. Cada alenada em cansa sense sentir la teva a la meva nuca, aferrada al meu cos, mentre dormies, intentant entrar entrar dins els teus somnis en cada besada amb la por de que et despertis, i hi quedi dins.
Ara ja fa temps que dorm totsol: la casa em cau a sobre i no hi ha arquitecte que l'aixequi. Ha marxat aquell somriure tendre que ho arreglava tot, que em posava als teus peus, convertint cada moment en únic, en la droga que qualsevol voldria. Les nits són eternes acompanyades d'alcohol, crec que massa, intentant aprendre dels errors per a tornar-los a fer, que no me'n penedesc; només d'haver-te perdut entre paraules sense significat que algú va establir que "no et necessit" no significa el seu contrari.
Pot ser el joc de paraules no sigui el meu fort, que sempre estigui en fora de joc o que el línia que el marca sigui el teu amant, però reina… de vida, de moment, només n'hi ha una, per tant, disfruta-la més del que ho has fet amb mi si es que es pot…
Recorda que res és per sempre i mai he deixat d'estimar-te. Les coses es compliquen i ho sabem. Sabem que el món no és una cosa de dos, que tot canvia mentre intentes comprendre que amb tu el més curt pot ser feliç…
Recorda qui era i no el que som, que he canviat i que l'amor a primera vista pateix de miopia...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)