Tal vegada, darrerament, pens massa per després no aclarir res. Cada alenada em cansa sense sentir la teva a la meva nuca, aferrada al meu cos, mentre dormies, intentant entrar entrar dins els teus somnis en cada besada amb la por de que et despertis, i hi quedi dins. 

Ara ja fa temps que dorm totsol: la casa em cau a sobre i no hi ha arquitecte que l'aixequi. Ha marxat aquell somriure tendre que ho arreglava tot, que em posava als teus peus, convertint cada moment en únic, en la droga que qualsevol voldria. Les nits són eternes acompanyades d'alcohol, crec que massa, intentant aprendre dels errors per a tornar-los a fer, que no me'n penedesc; només d'haver-te perdut entre paraules sense significat que algú va establir que "no et necessit" no significa el seu contrari.

Pot ser el joc de paraules no sigui el meu fort, que sempre estigui en fora de joc o que el línia que el marca sigui el teu amant, però reina… de vida, de moment, només n'hi ha una, per tant, disfruta-la més del que ho has fet amb mi si es que es pot…

Recorda que res és per sempre i mai he deixat d'estimar-te. Les coses es compliquen i ho sabem. Sabem que el món no és una cosa de dos, que tot canvia mentre intentes comprendre que amb tu el més curt pot ser feliç…

Recorda qui era i no el que som, que he canviat i que l'amor a primera vista pateix de miopia...