Sempre he vist les paraules com una suma de lletres sense contingut on el significat abstracte es converteix en un pou sense fons deixant volar la imaginació, per això no val la pena dir-te que t'estim si t'ho puc demostrar cada dia.
Saps prou bé que tu i jo fa anys que som assassins en sèrie de mal records, armats fins les dents de somriures als nostres llavis. M'has ensenyat que un dia sense riure és un dia perdut que estèn la tempesta d'una vida que tal vegada ha ferit massa fort a qui ha demostrat poder aguantar la seva ressaca.
Però el temps passa i ens han conduit a una altra festa de la que som els amfitrions mentre abusam de la droga que és tenir-nos l'un a l'altre. Ens toca seguir i no ens queixam. La vida és una roda amb més d'una cantó afilat que intentam esquivar amb litres d'alcohol i algun cop d'una realitat que vol aturar la música del nostre DJ resident, cremant els nostres somnis a base de llàgrimes que no hem plorat però que no ens han faltat ganes.
Avui compleixes anys i saps que la característica de detallista no la vas comprar quan vaig néixer . No tenc regal preparat però supòs que no refutaràs un "molts d'anys mamà" amb una aferrada ben forta, tant com tu.
La festa acabarà algun dia deixant enrere milers de convidats que no s'acomiaden i ens aferrarem a la solitud que sempre torna per dir adéu, però fa poc que he arribat i pens que encara no és hora de tornar a casa.
