No tenim futur. No existeix, són previsions del present, però sempre present, i només aquest. 

Podem volar, podem somniar com els oients de Shayne a una plaça pràcticament buida, plena de fred, banyats de la seva greu veu cantant qui sap qué. Podem fer el que volguem mentre els altres lladren, podem córrer encara que abans volàssim. Només pensa que podem.

Ens basta poc, o relativament poc, només l'un a l'altre, com el foc al fum, com el perdut el rumb… Junts som perfectes. Junts som.

Som essència, pura essència. Som el que volem, el que estimem més oportú al seu temps, uns camaleons que no coneixen derrota ni le preveuen. Som tot allò que no hem estat, som, simplement, tu i jo.

Som aquesta nit i no demà, som un futur imminent, quasi immediat. Som improvització, la clau mestre, la fuita perfecte, l'abandonament tardà. Som un híbrid entre el futur i el passat, som art.

Som cel i infern. Però som.