Fotografies de massa valor, de caràcter sentimental, desfan efectes de drogues que no consumesc.

Mor amb la nit amb la llum de l'ocàs i estels que volen més alt del que jo ho voldria fer amb tu, però els peus de plom m'endinsen dins l'aigua de llàgrimes que moren a l'asfalt d'un carrer on tu no hi ets.

Camin més a poc a poc que els batecs d'un cor que es revitalitza per veure't una vegada, una altra i una altra… Que no es cansa de mantenir-se a base de les teves besades sense demanar-se quin motiu manté viu l'esperança de clavar-te la mirada als teus ulls i quedar en blanc. 

L'alcohol que bec atura el seu efecte derrapant. Les idees fugen amb la música a contraritme i els moments previs es fan eterns…

L'ànsia de veure't em crema per dins i no trob ni grams, ni camells ni oasis que lubriquin la sequera dels meus llavis.

Crec que tenc massa temps per perdre el temps que segueix la ruta d'un vaixell sense rumb, desviat  uns quants graus, però que intenta fer el seu camí. Els ulls ja em pesen i he de dormir sense tu al meu costat, demanant-me per què allà on vaig et cerc i no et trob, amb la mirada baixa, deixant punts i aparts i pàgines en blanc, degut a que, sols amb tu, s'escriu aquesta història…

Tenc por de perdre el que no tenc i que el meu rellotge s'aturi per sempre, per donar pas a records d'un caire fantàstic bastant agravat…

No em cans de dormir sobre el teu pit i desitjar no despertar d'aquest paradís que crea la teva pell amb sobredosi de drogues que m'inciten a allargar i disfrutar aquesta beneïda condemna; però avui he despertat sol i vaig traçant les línies de la història, la meva història.

Massa pensaments volten i es traven dins el meu cap que intenta posar ordre dins aquest laberint d'on el seu guardià no en troba la sortida.

Voldria viure sobre aquestes pupil·les que a vegades no em menteixen, carregades de llibertat per oblidar el que vam poder ser i no som, de llibertat per matar la mort assegut a una cadira folrada de poemes amb paraules sense sentit i bales que mai seran disparades…

M'he convert en paper banyat que escampa tinta despresa dels reflexos d'una llàgrima que m'han robat a cops de vida, esperant si arriba cada moment que ens permeti volar…

"Sé que soy afortunado por gozar esta condena,

por abrir nuevos senderos cuando las piernas tiemblan.

Parece que esta madrugada será la última

pero la muerte se suicida si me hipnotizas con tus pupilas…

Grítame con los ojos que se van a humedecer de felicidad,

grítame que si un día no me ven

será que se cerrarán para siempre."  Pablo Hasél

Tenc una cervesa a la mà per refredar els dits que cremen el paper amb paraules d'un drogaddicte amb massa temps per pensar…

Respir aire que m'intoxica i assegut a aquesta terrassa m'esnif cada gram d'aquest sol que s'amaga per demà tornar. Res em consola. La nit plora amb mi sense tu i aquest alcohol no em serveix per curar les ferides d'un cor cansat de bategar a cops de pedrades.

He acabat la set i el beure, però tenc ganes de tu, de tenir una pausa en el temps que em permeti naufragar entre idees que el sentit comú i l'ètica no em deixen realitzar.

S'acaba la tinta del bolígraf que escriu la meva vida i estic cansat de corregir i arrabassar pàgines que moren amb la flama del meu encenedor. 

Veig impossible acabar bé la meva història, com cada ruleta russa que he guanyat per guardar cada bala a la recàmera i disparar històries que no em deixen dormir. Però bah, idiota de mi que ja m'he tornat perdre entre les teves mans i mirades d'aquell desert pensat per matar als que estimen més del que deien…