Tenc por de perdre el que no tenc i que el meu rellotge s'aturi per sempre, per donar pas a records d'un caire fantàstic bastant agravat…

No em cans de dormir sobre el teu pit i desitjar no despertar d'aquest paradís que crea la teva pell amb sobredosi de drogues que m'inciten a allargar i disfrutar aquesta beneïda condemna; però avui he despertat sol i vaig traçant les línies de la història, la meva història.

Massa pensaments volten i es traven dins el meu cap que intenta posar ordre dins aquest laberint d'on el seu guardià no en troba la sortida.

Voldria viure sobre aquestes pupil·les que a vegades no em menteixen, carregades de llibertat per oblidar el que vam poder ser i no som, de llibertat per matar la mort assegut a una cadira folrada de poemes amb paraules sense sentit i bales que mai seran disparades…

M'he convert en paper banyat que escampa tinta despresa dels reflexos d'una llàgrima que m'han robat a cops de vida, esperant si arriba cada moment que ens permeti volar…

"Sé que soy afortunado por gozar esta condena,

por abrir nuevos senderos cuando las piernas tiemblan.

Parece que esta madrugada será la última

pero la muerte se suicida si me hipnotizas con tus pupilas…

Grítame con los ojos que se van a humedecer de felicidad,

grítame que si un día no me ven

será que se cerrarán para siempre."  Pablo Hasél