Tenc una cervesa a la mà per refredar els dits que cremen el paper amb paraules d'un drogaddicte amb massa temps per pensar…

Respir aire que m'intoxica i assegut a aquesta terrassa m'esnif cada gram d'aquest sol que s'amaga per demà tornar. Res em consola. La nit plora amb mi sense tu i aquest alcohol no em serveix per curar les ferides d'un cor cansat de bategar a cops de pedrades.

He acabat la set i el beure, però tenc ganes de tu, de tenir una pausa en el temps que em permeti naufragar entre idees que el sentit comú i l'ètica no em deixen realitzar.

S'acaba la tinta del bolígraf que escriu la meva vida i estic cansat de corregir i arrabassar pàgines que moren amb la flama del meu encenedor. 

Veig impossible acabar bé la meva història, com cada ruleta russa que he guanyat per guardar cada bala a la recàmera i disparar històries que no em deixen dormir. Però bah, idiota de mi que ja m'he tornat perdre entre les teves mans i mirades d'aquell desert pensat per matar als que estimen més del que deien…