És la sensació de volar quan et pens, és tocar el temps amb els teus dits a la meva espatlla, escoltant melodies entre les teves cames, com la benzina per les flames del teu foc entre els meus ulls.

Parla'm a l'orella i diga'm que em necessites, marca'm bé les fites per somniar amb tu cada dia i deixa'm viure't cada nit…

No és la mort que em crida dins l'elegant líquid de la copa, és la vida que no em bota si no bec per no pensar-te; no vull morir dos pics si ja mor per tu...

Tenc el temps comptat per viure, visc segments dins els segons, no són retorns del somriure, són espurnes del record, quan els llençols cobrien les idees del poeta que no sóc.

Tatua'm als meus llavis les besades del passat, fem present cada moment que el futur és immediat. Tatua'm als meus llavis cada corba del teu cos, engana'm al final que me'l sé de manual.

Simplifica'm la vida, enamora'm fins demà, que la vida és massa llarga per pensar més enllà; simplifica'm la vida, enamora'm fins demà, que la vida és massa curta al tenir-te al meu costat...

Recorr els carrers cercant bars millors que la teva veu, calfreds d'infart a la meva pell, sóc la carta sense remitent ni segell, no sent res que no sigui teu.

Luit per la bogeria de somiar-te, per trobar sortida al temps. La bogeria no té mèrit sense lluitar pel seny.

Sóc d'extrema dreta del meu llit, sóc del centre dels teus pits i de l'esquerra del teu cor, però no tenguis por, no visc per viure, ho faig per viure't. 

No m'imposis democràcia al teu cos, dicta'm cada pas dels meus dits sense repòs, que la mort arriba, que la mort fulmina.

Fem demagògia, diga'm que sense tu no podré dormir, talla'm les ales. Frena'm que tenc foc als dits, art en les paraules i llibertat a les idees. Manipula'm. Besa'm. Ofega'm amb els llavis.

Calcula'm amb quantitats d'alcohol, difumina'm als teus ulls, convida'm als records, que els segons són massa diferents si no els comptes.