És la sensació de volar quan et pens, és tocar el temps amb els teus dits a la meva espatlla, escoltant melodies entre les teves cames, com la benzina per les flames del teu foc entre els meus ulls.

Parla'm a l'orella i diga'm que em necessites, marca'm bé les fites per somniar amb tu cada dia i deixa'm viure't cada nit…

No és la mort que em crida dins l'elegant líquid de la copa, és la vida que no em bota si no bec per no pensar-te; no vull morir dos pics si ja mor per tu...

Tenc el temps comptat per viure, visc segments dins els segons, no són retorns del somriure, són espurnes del record, quan els llençols cobrien les idees del poeta que no sóc.

Tatua'm als meus llavis les besades del passat, fem present cada moment que el futur és immediat. Tatua'm als meus llavis cada corba del teu cos, engana'm al final que me'l sé de manual.

Simplifica'm la vida, enamora'm fins demà, que la vida és massa llarga per pensar més enllà; simplifica'm la vida, enamora'm fins demà, que la vida és massa curta al tenir-te al meu costat...