dimarts, 3 de març del 2015

Recorr els carrers cercant bars millors que la teva veu, calfreds d'infart a la meva pell, sóc la carta sense remitent ni segell, no sent res que no sigui teu.

Luit per la bogeria de somiar-te, per trobar sortida al temps. La bogeria no té mèrit sense lluitar pel seny.

Sóc d'extrema dreta del meu llit, sóc del centre dels teus pits i de l'esquerra del teu cor, però no tenguis por, no visc per viure, ho faig per viure't. 

No m'imposis democràcia al teu cos, dicta'm cada pas dels meus dits sense repòs, que la mort arriba, que la mort fulmina.


Fem demagògia, diga'm que sense tu no podré dormir, talla'm les ales. Frena'm que tenc foc als dits, art en les paraules i llibertat a les idees. Manipula'm. Besa'm. Ofega'm amb els llavis.

Calcula'm amb quantitats d'alcohol, difumina'm als teus ulls, convida'm als records, que els segons són massa diferents si no els comptes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada