Estic massa temps pensant que perd massa temps pensant en tu, pensant per què em fas tanta falta quan no et tenc. Tal vegada sigui l'addicció d'aquell perfum dolç que saps que m'encanta, que m'embogeix i m'ennuvola la ment, la que em faci buscar-te a cada lloc on vaig, mentint-me dient que sé que em vols tronar a veure, sentir-me la veu, o simplement, un t'estim. Cada vespre not el teu cos a l'esquerra del meu llit, una mà al meu pit i el teu respirar devora la meva orella que no es cansa de sentir-te.

Però ara que no hi ets, qui et diu "queda't, que em sobra el temps"? Qui et diu que no estàs sola? Ara el temps ja no em sobra i vaig retrassant els rellotges per tenir més temps per estar amb tu la pròxima vegada. 

Estic, ara mateix, tombat sobre ell llit que no t'oblida, escoltant com plou. La sensació de fred que tenc s'hauria d'arreglar amb el teu cos sobre el meu, amortitzant cada segon d'aquesta nit que se'ns farà eterna, o que, almenys, per ara ho és. 

No hi haurà demà si no és amb tu. Deixa'm convèncer-te de que és el millor...