He apostat contra el temps i he perdut l'ànima en cada alenada d'esforç per no guanyar res, per subhastar-me al pitjor impostor que m'engana, encara que jo no ho vulgui, per no fer-me mal…

Em droga amb mitjes veritats i m'anestesia amb voluntats que no tenc, amb cada sentiment que fa temps que no sent i rovegant les llàgrimes que, sense control, em dibuixen camins de missatges no enviats dient que t'estim, però no puc viure amb dies plens d'errors ni amb mil amors que em volten quan el whisky aconsegueix els seus efectes. 

La nit em cau damunt les espatlles, cansades ja d'aguantar les guinavetades dels teus ulls homicides, que m'obliguen a escriure cartes d'històries amb la meva sang quan les paraules s'esgoten i el cop d'efecte es redueix a una sola rialla que em converteix en el còmplice del crim que és estimar-te. 

Fum cigarrets d'impotència que destrueixen l'essència dels meus pensaments, que no concorden amb els moments que necessit per viure, per riure, per escriure… Cada lletra fa més mal que l'anterior, mentre vola al meu interior aquell que va fugir amb tu i només té pensat viure per morir.

Quin desastre més romantic, et convid a oblidar-me i que quan em recordis et cremi el gran buit que sé que t'he deixat. Quan acabi la dictadura de la teva pell et regalaré la Constitució del meu cor, que no entén res que no acabi amb un tu i jo, ni res de morts en vida...