De vegades la vida passa massa depressa, però tu i jo tenim la capacitat d'aturar els rellotges amb petits somriures de complicitat que sols nosaltres entenem…

Cada cosa al seu temps, i avui toca felicitar-te i agraïr-te cada moment que m'has regalat, just per sobreviure amb mi.

Crec que seria difícil viure sense tu, ets una de les dones més importants de la meva existència, aquella peça que ens falta per seguir, la penúltima alenada que em permet dir-te que t'estim.

El meu cor no entèn de distàncies relacionades amb tu, no entèn que quan em faltes em falta tot, que em complementes els dies i les nits, que m'ompls els segons de la substància que els hi falta per passar els minuts sense recórrer a substàncies desconegudes per suplir-te.

Ens queda món per conèixer i descobrir altres amors, sensacions, mil harmòniques que ens condueixin a crear nous camins que ens convidin a canviar de planeta, que nosaltres estam a una altra dimensió…

Encara tenim molta tinta per seguir i escriure petites minihistòries particulars, que tu sempre seràs, per mi, la millor germana, la meva princesa que no necessita corona, que es basta amb el somriure; però ara tenc un dubte: no sé si t'estim molt o més del que pens...