Si tenc idees, paper en blanc, i si no en tenc, cafè llarg; bolígraf carregat de mentides que no dic, de pensaments que no escric, només records desgastats amb cada paraula.

Posem-li sal a aquesta vida, fem reviure l'ahir que ja no ho record, quan el demà és massa lluny. No ets tu, és el teu somriure que em captiva, la teva esquena nua que em fascina, el teu foc a la meva pell…

Ja he cremat sense pietat cada espai en blanc, però necessit menys fum i més foc, res més que no em transporti a l'últim lloc on pugui odiar cada dia que no et tast.

Vull sentir la teva veu dolça al fons de la copa, no vull tocar més precipicis que els imposats al teu cos, no vull respirar si no consisteix en esnifar tot el teu coll, sobre capes d'amnistia quan la guerra sols pot començar.

Atura cada rellotge, que jo vull avui morir, que sense tu i sense alcohol, aquí només es sobreviu. Atura'm els bategs si no vens, que els segons són teus fa massa temps…

Vine ja, que l'estació s'allunya del tren i el cel del seu típic color blau. Vine ja que no aguant, lleva'm la memòria o deixa'm estar; lleva'm la son o deixa'm-ho clar. Ah! I pensa a dur whisky si fas comptes tornar marxar...