Les paraules es disparen com a revòlvers sobre la trinxera de paper que no tenen res a fer a la batalla dels teus llavis, quan els dos bàndols estan destinats a perdre's entre les runes del meu llit.

Som un geògraf sense rumb, un matemàtic sense nombres, un antipàtic amb el temps que corr massa aviat entre glop i glop, que se'n fot de mi i del fi de les meves ombres...

Si no tenc solució deixa'm com la teva incògnita, deixa'm com l'última estrofa d'aquell poema inacabat, que parla de tu i de mi, del destí a destemps dels intents de posar punt i final.

Imprimesc històries boges de realitat, on la mescla imperfecta d'ambdues em condueixen a mons paral•lels a la teva pell, quan el cervell es desvia per les dreceres de les lletres després d'assegurar que no en sóc protagonista...

Giren perfums incerts d'aquells deserts de besades amb la lluna com a inductora dels meus fets.

Els teus ulls són els regals més il•legals que em fan addicte, que s'injecten al meu enteniment que no tenen altre referent si no és el teu cap imaginant sobre el meu pit.

Si vens, regala'm whisky per si te'n vas poder curar les ressaques homicides que acompanyen les 7 vides d'un gat que mor per tu... Si vens, millor no en duguis, només queda't...