He perdut el nord sense la teva brúixola que em guia amb la teva mirada, ulls foscs. M'he perdut entre els teus llavis intentant trobar el què no he perdut, sols a mi amb cada rialla. Mor aferrat a la teva esquena nua sense entendre que tal vegada el demà és conseqüència de l'avui, que la meva existència depèn de la teva única presència...
Cerc la teva ausència de nit com l'alcohòlic una copa que jo veig mig buida si no hi ets, fent mil peripècies per tornar besar els teus maleïts llavis.
El whisky de la copa davalla massa depressa per no recordar-te, dit a dit, glop a glop, tot em sona a tu.
-Més whisky per favor!
El renou se'm menja com la nit de matinada. No et trob, no et cerc, no et pens, només mor per tu.
-Whisky!
Festival dels meus dits a la teva pell que amaguen missatges dins la botella que m'intent acabar per no contradir-me. Però al final, dins la serenor d'aquesta profunda embriaguesa em deman: què sóc jo?, quan sé perfectament que jo sols sóc, i vull ser, amb tu...