Descansi en pau per tots aquells moments sense retorn , de tants que n'hi ha s'em confon l'enteniment que busca a quatre grapes trobar la llum del final del túnel amb l'esperança de que no sigui el tren de la vida que el deixa a l'andana, sol amb la seva cigarreta, dibuixant multitud d'ombres de tendència avantguardista…

Descansi en pau cada rialla i cada llàgrima o la combinació d'ambdues, cada sentiment sense sentit que exploraven terres noves del teu cos. 

Descansi en pau per cada lectura dels teus llavis amb els meus, per la meva pròpia identitat que perdurarà en el record de qui em pensi, encara que sols un instant, un microsegon, jo tornaré viure.

Descansi en pau un home que va perdre més que guanyar però tenia el trofeu d'or, tu, un home que va saber estimar i va lluitar per la seva llengua, que no és el català, sinó la teva, un venut al pitjor postor que es conforma amb la teva pell… 

Descansi en pau una noble persona que mor per tornar sentir la seva veu i no pot, que fa pocs segons ha respirat el seu últim alè i fa comptes morir amb un gran somriure, perquè al final he perdut la por a la mort amb cada gol per l'esquadra que li he ficat. Que m'aturi el temps no significa que em llevi la vida, sols em deixa sense la capacitat de poder-te estimar, que és molt pitjor.

"Me gusta besar de verdad, enamorarme de verdad, y cuando pones tanto en todas esas cosas lo más normal es que salgas lleno de cicatrices" 

Joaquín Sabina