Tan perdut com un monàrquic a una república o un raper sense llibertat d'expressió és com em sent jo.

La llibertat m'esnifa dins laberints de pols i obscuritat, a llocs on el temps no importa, on les paraules perden quasi el sentit...

Massa espai entre els nostres llavis m'arranquen la pell, massa idiomes em permeten mentir si no tenc el català com a segell, una sola llengua per no mentir...

Com vaig dir, soc d'extrema dreta. Com t'he dit, sóc teu...

Voldria comprar temps, per llavors tudar-lo, sacrificar segons dins hores d'immensitat. En realitat, la vida es resumeix en petits detalls, en anècdotes. Definitivament, la meva vida es resumeix amb TU, de cap a peus, sense voler entendre els enigmes del centre del camp, com a mal davanter centre.

Les ànsies de devorar-te amb els dits em consumeixen, com la cigarreta sense pipada, com la neu al sol, com el temps al temps... 

De fet, amor, allò important és l'intent, no morir dins ell...