Es recullen les mirades
mil poemes, versos buits,
quan em miren aquests ulls
ja li cauen les espases
a n'aquest vell cavaller
sense forces per tornar
a la seva millor llar
que no hi cab dins el paper.
Si tu vols sóc terrorista,
defens coses que no tenc,
per les coses que no entenc
quan ja t'he perdut de vista.
Sense tu ja no sóc res
ni la benzina pel foc,
que l'ofega a poc a poc
quan aquest no ha ni pres.
Vull tornar a ser qualque cosa
dels teus llavis un moment
per tornar a l'enteniment
allò que hi tenia exclosa.
L'alcohol em cura ferides,
les internes del meu cor,
que no torna a tenir por
a sentir noves mentides.